"Под ним струя светлей лазури, / Passa damunt les aigües blaves
Над ним луч солнца, золотой... / i sota els raigs del sol tot d'or...А он, мятежный, просит бури, / Mes ella vol tempestes braves,
Как будто в бурях есть покой!" / car sols allí hi ha pau pel cor!
Aquesta història que ni tan sols ha començat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada